Públic

La llum, tot comença en la llum. Llum que construeix a través de clarobscurs. Llum que reflecteix, que enlluerna.

Tot comença sempre amb la llum. Em permet veure. Intueixo metafòricament com la llum impressiona sobre un software digital 0 i 1, codificant en llenguatge binari una traducció de la imatge “real” i tridimensional, a una bidimensional i en certa manera “fictícia”, ja que està construïda.

No puc no pensar en la llum com a fenomen físic, en la dualitat ona-corpuscle de la llum. Passo la projecció de la imatge (faig de llum) per unes teles (que són metàfora de les escletxes Yuong), és un intent per vincular la investigació a la natura ondulatòria de la llum. La imatge projectada, és el resultat dels meus gestos, dels intents de capturar la llum, acció eternament inabastable, al·legoria de la seva naturalesa com a partícula, com a matèria. Obrint el joc a la física quàntica, al seu joc de contraris d’allò que pot i no pot ser al mateix temps, que em porta a la dilatació del temps/espai.

I sense poder evitar-lo, la recerca es va configurant en un estudi on el temps es dilata, el moviment recula, replegant-se per tornar a començar, creant un camp gravitacional que m’atrapa en la seva òrbita poètica. Dansa visceralment racional, on allibero la imatge de la pantalla, de la seva presó bidimensional a la qual l’he sotmès en ser atrapada per la videocàmera. L’allibero projectant-la, traduint-la a llum, desallotjant-la de la matèria virtual del llenguatge binari imposat al ser transcrita. Projecto la imatge en un espai on circula lliure fins que és filtrada per les teles, que li permeten recupera a poc a poc la seva corporeïtat. I sense adonar-me o potser de forma totalment conscient, transformo l’espai on es projecta aquesta imatge en moviment, alterant de forma ineludible i fatal el temps, els silencis, la matèria i la meva consciència, a través d’una videoinstal·lació que s’ha construït d’una forma totalment i racionadament visceral. La llum, element imprescindible i vehicle conductor d’aquest estudi, desapareix de l’espai expositiu, per deixar pas a la imatge lumínica transmutada i descodificada que serà expandida per l’espai.