Públic

La màquina del caos, és la concreció d’un procés vital. He buscat atorgar a la màquina d’autonomia a través de la performativitat del diàleg que he establert i del vincle que he creat amb ella, a través del procés de prova i error que m’ha portat, que ens ha portat a les dues, per un camí ple d’incerteses, del caos de l’entropia, de les construccions de xarxes relacions que establim amb aquells amb els que compartim l’espai que habitem.

La màquina del caos, m’ha acompanyat en aquest camí, hem crescut i ens hem configurat juntes. Ella m’ha aportat l’entropia necessària per poder establir els intercanvis d’energia que han possibilitat aquest treball.

Ha afectat el meu context.

I en certa manera m’he vist obligada a deixar inscrit d’alguna manera com les alteracions del context en el qual habita, també l’afecten a ella. No puc evitar-ho, és la meva forma de treballar, deixar constància de com ens afecta les petites alteracions de la xarxa vital i contextual que habitem. He atorgat a La màquina del caos, d’un cor-motor, amb un batec rítmic, constant, que li permet moure’s en una dansa caòtica, erràtica, plena d’incertesa i d’imprevistos (com la vida). Però el cor no batega sempre a la mateixa velocitat, els imputs externs ens afecten, i l’acceleren. De la mateixa manera he imbricat el soroll de l’espai que habita La màquina del caos, amb el seu cor-motor, accelerant el seu ritme vital, el seu pols, la seva pulsió.

El procés ha esdevingut un ritual, on encara no sé qui ha transformat a qui, on he deixat anar a la màquina i on ella ha pres el control de l’acció.

Enllaç on es pot veure el funcionament de La màquina del caos