Públic

Què passa amb l’espai quan el cos marxa? Com l’afecta aquest canvi d’estat? L’espai és redefinit en cada canvi de coordenades, en cada moviment, en cada acció, es resignifica quan l’abandonem de la mateixa manera que ho va fer en el moment en què van arribar.

A poc a poc vaig teixint un entramat de fils, un contenidor, que esdevindrà un espai on atrapar l’absència del meu cos. Perquè el cos, necessita un espai acotat per un temps, per poder habitar, i el cos absent, necessita una estructura on poder resistir per mantenir la seva corporeïtat. I com una fetillera, en un ritual, lent, pausat, meditat i al mateix temps visceral, construeixo una xarxa que s’entrellaça amb el temps, l’espai, la vida, el passat, el present, en una mena de dansa que m’obliga a transitar dins d’espai que és acció i al mateix temps és prova d’existència.

Una aranya que teixeix una xarxa en on quedar atrapada. Un espai on habitar, des d’on assumir el lloc que va ocupar el  cos, on la presència queda intuïda pels buits que vaig deixar al marxar. Presencia percebuda, dibuixada per les esquerdes del buit, per estructures volàtils i efímeres que  vaig teixir al meu voltant mentre ocupava un no-lloc. Espai que és temps, que és relacional, que és xarxa, que és vida, que és matèria, que es defineix per i amb el cos. He teixit la teranyina, amb fils de cotó, m’he construït a mi mateixa, l’espai i el temps que vaig ocupar, mentre m’anava connectant, redefinint-me, en un procés lent, meditat, contraposant tensions i equilibris. Una teranyina que m’ha resignificat, que m’ha transformat, m’ha ancorat per sempre més en temps i a l’espai que mai més no tornarà. La petjada com a veu d’una absència, de quelcom que va ocupar un espai, però ja no hi és. La petjada com prova de la presència de l’esdevenir de la vida.

Enllaç a Vimeohttps://vimeo.com/699213610?activityReferer=1

pdf-embedder url=”https://folio-uploads-pro.s3.eu-west-1.amazonaws.com/wp-content/uploads/sites/1571/2022/04/20141203/Bretones_Mar_PAC2_DOSSIER.pdf”]